Ens despertem el dissabte una mica cansats de la tarda-nit anterior, que vam passar amb els grangers. Continuem sense connexió a internet, però tot i així esmorzem tranquil·lament i ens preparem per fer alguns recats que teníem pendents.
Anem primer al supermercat i comprem una mica de tot, que no teníem quasi res: aigua, menjar per esmorzar (normalment mengem porridge) i coses per sopar, que acostumen a ser amanides. Després anem a visitar la Theo Pauline, que no la veíem desde feia uns dies. Ens diu que aquesta tarda té una activitat especial amb els nens, i li diem que ens passarem a veure-la. Aprofitem també per anar a l’Agrimark, una mena de ferreteria-supermercat. Allà preguntem si ja els havien arribat els adaptadors d’endoll europeu que havíem demanat i, de passada, agafem uns claus i uns cables per deixar els routers connectats en un lloc alt i penjats a la paret.
En arribar a casa, passem una bona estona jugant a cartes, esperant el deliciós plat del dia que la Petru ens estava preparant: una mena de carn esfilagarsada de kudu adobada amb curry i amb una mica d’arròs. Un autèntic àpat de luxe.
Després de dinar, fem una migdiada i ens preparem per anar primer a veure la Theo Pauline i després a fer-nos un sopar a la duna birrera.
Ens acostem a l’entrada del poble, on la Theo Pauline és amb tots els nens preparant l’activitat. A un costat té una petita foguera en un barril de metall que està fent brases per a la carn que soparan. Una mica més avall, tots els nens estan netejant el cartell de “Benvinguts a Gochas”. Parlem una estona amb la Theo Pauline i l’Arnalda, una dona local que l’ajuda amb aquest tipus d’activitats. Després d’observar una estona, decidim jugar amb els nens i ajudar a posar sorra vermella al cartell. Hi estem una estona i, abans que comenci a fer-se fosc, ens dirigim cap a la nostra duna.
Arribem i ens trobem amb dos locals namas, un noi i una noia. Ella és professora de N Mutschuana i ens reconeix. Xerrem una estona amb ells i després ens posem a recollir tota la llenya que podem per fer un petit foc. En Jaume ens prepara el foc, ens obrim una cervesa i contemplem la posta de sol.
Escalfem unes llaunes de mongetes i això és el nostre sopar. Després de sopar, ens arriba una mica de cobertura — potser d’una altra antena, o la del poble, encara no ho sabem — i podem donar senyals de vida que seguim vius.
Al cap d’una estona tornem a casa i anem a dormir ben d’hora. Llestos per a un nou dia.
