Avui ha estat un dia molt complet. Ens hem despertat ben aviat amb la idea d’aprofitar millor les hores de llum. A partir d’ara, el pla és aixecar-nos aviat per acabar abans, i així ha estat: esmorzar complet i a treballar. Ens hem dividit les tasques per avançar en dos objectius diferents.
D’una banda, la Maria i en Sergio han estat treballant amb els ordinadors. Com que aquests solen provenir d’empreses, normalment arriben sense sistema operatiu per motius de protecció de dades, així que ens toca instal·lar-ne un de nou. Windows, com es de pagament, queda descartat. La alternativa es Linux. El problema és que la gent d’aquí està força acostumada a Windows, per la qual cosa hem decidit instal·lar Linux Mint, una alternativa gratuïta que, a més, s’hi assembla bastant. La setmana vinent entregarem els 13 ordinadors que hem aconseguit gràcies a donacions de Labdoo i NexTReT, i farem un seminari per a més de 20 persones amb l’objectiu d’ensenyar als futurs usuaris a utilitzar-los. Tot i que són similars a Windows, hi ha algunes diferències que volem explicar.
Mentrestant, en Jaume ha continuat amb la configuració de la VPN, amb la idea de poder oferir assistència remota a l’escola en el futur, un cop ens tornem a Barcelona. Igual que la instal·lació dels portàtils, aquesta tasca també ha estat tot un èxit.
Cap a les 12 ens hem dirigit a l’escola per tornar els ordinadors que ens havien deixat els professors per revisar-los. Es queixaven que eren molt lents i volien veure si els podíem millorar la velocitat. No hem aconseguit grans millores en el seu rendiment ja que es tracta d’ordinadors molt antics, i “d’on no n’hi ha, no en raja”.
La idea inicial de la visita a l’escola era fer el lliurament ràpidament dels ordinadors “dinosaurio”, instal·lar un nou router i tornar a l’hotel per continuar treballant, però ens hem trobat amb un problema inesperat a la xarxa. No aconseguíem que el nou router s’integrés correctament amb els ja operatius. A més, el de l’aula de preprimària no funcionava com s’esperava. Sorpresos, ens hem posat el “barret de Sherlock Holmes” i hem començat a investigar. Després d’una hora i diverses hipòtesis errònies, hem trobat el problema: ens faltava una petita configuració que provocava que els routers entressin en conflicte i no enroutessin bé el trànsit. Un cop identificat, la resolució s’ha executat en no més de cinc minuts. Això es molt típic en el nostre sector: es triga més a detectar què està mal configurat que no pas a solucionar-ho. Coses de l’ofici, però per sort hi estem acostumats.
Hem tornat a l’hotel amb sensació de victòria. Hem dinat ràpid, hem pres un cafè i hem reprès la feina fins a les cinc, moment en què hem tancat els ordinadors i hem començat a gaudir del cap de setmana.
Ens hem arreglat una mica i, just quan estàvem a punt de sortir, ens hem trobat amb tres ramaders locals que ens han convidat a prendre unes cerveses amb ells. En Berti, en Carel i en Maka ens han entretingut explicant-nos les seves vides, molt diferents de les nostres. Ens han explicat que tenen terres a la zona de Gochas i que es dediquen a la cuidar de les seves granges, on tenen ovelles i vaques, així com molts altres animals com oryx, springboks i fins i tot girafes. Aquests ultims viuen lliures en grans extensions de terreny. A mesura que hem anat parlant amb ells, s’ha anat evidenciant que tenim mentalitats e ideals clarament diferents i poc compatibles; tot i així, hem gaudit molt de la seva companyia. El que havia de ser una cervesa ha acabat sent-ne dues, després tres i finalment algun xupito… Spoiler: hem anat a dormir gairebé a la 1 de la matinada, entre beguda, històries i diferents punts de vista.