Tercer dia sense cobertura, les nostres famílies i éssers estimats deuen pensar que ens hem mort o que hem estat abduïts per OVNIs. El que realment ha passat es que la pluja ha afectat algun punt de la línia de comunicacions i la xarxa de Gochas té una topologia “single point of failure”… Encara no ho l’han pogut arreglar, així que res. Tot i això avui tenim un pla de dia per davant MOLT emocionant.
És Diumenge de Rams i la Maria vol anar a missa al poble. El dimecres ens vam apropar a l’església i ens vam trobar un senyor molt gran, amb els trets típics de la zona, rastrejant el pati — l’Albert. Ens va explicar que el diumenge hi hauria un ofici però no missa perquè el sacerdot no podia venir.
Els nois s’aixequen a les 7:15 per córrer els seus quilòmetres diaris; ahir va ser dia de recuperació, avui aniran a descobrir nous horitzons.
En tornar esmorzem ràpid junts i ens vestim per anar a l’església.
En arribar, l’Albert i la Melisa ens reben i ens diuen que estan esperant uns nois del cor per començar. L’Albert ens parla en afrikaans i la Melisa ens tradueix a l’anglès. La celebració comença fora amb cants i la benedicció de les palmes; és molt impressionant veure com canten i com la litúrgia s’adapta a la cultura per expressar l’espiritualitat del poble (o això diu la Maria).
Després passem dins de l’església, continuen els cants, la lectura de l’Evangeli, el moment de la pau on ens saludem amb tots els feligresos del voltant — tots són del poble, població negra. I així continuem amb la celebració fins que es reparteix la comunió. En acabar es canten unes cançons més acompanyades amb un petit tambor que omple tota l’església de melodies que eleven l’esperit. En Jaume i en Sergio, que han volgut acompanyar la Maria, surten contents d’haver pogut viure l’experiència junts.
En sortir ens expliquen el pla de la setmana: Divendres Sant, Diumenge de Resurrecció… I per deixar constància que no tots els dies hi ha cares noves, ens demanen una foto amb el grup.
Sortim contents, i de camí cap a casa encara no ens creiem que queda el plat fort del dia. La missa ja ha estat tota una experiència, però avui és el dia que anem a la granja del Zackie (Mr. Muller). Agafem unes cervesetes, pugem a la pick-up del Zackie i anem 20 km al sud.
Arribem a la porta de la finca — 8.000 hectàrees, i QUINES hectàrees. Abans d’entrar recollim un treballador perquè doni un cop de mà al Mr. Muller: el Moisès, un noi nama que viu fora de la finca amb la seva família i treballa a la granja amb les ovelles.
Pugem per un camí serpentejant fins a un terraplè on hi ha 4 edificis, 3 magatzems i una casa, tot envoltat de gespa verda. Entrem en un d’aquests edificis amb el cotxe; hi ha diferents 4×4 preparats per caçar, un tractor John Deere… El Moisès i el Mr. Muller posen a punt una Toyota pick-up amb seients al descobert al darrere, i ens hi repartim amb el Mr. Muller al volant.
I sortim a camp obert.
El paisatge és de sabana; conduïm entre dunes de sorra vermella i mentre avancem ens sorprenden springboks saltant entre arbustos, orixos, gaseles vermelles, i molts altres animals que ni sabíem que existien. Les dunes tallen perpendicularment l’extensió de terra i creen valls on els animals pasturen tranquils. No hi ha depredadors a la propietat, així que no s’han de preocupar. El Mr. Muller ens explica que en alguna època de l’any hi arriben lleopards, però que prefereixen anar a per les ovelles, que són presa més fàcil que la resta d’animals salvatges.
Arriba un moment que girem i, un quilòmetre més endavant, veiem 3 girafes a la distància. GIRAFES. Es posen nervioses en veure el cotxe i surten corrents. Reduïm la velocitat i ens hi acostem a poc a poc. WOW, que impressionants que són.
Parem allà enmig — és el nostre safari particular. Ens obrim unes cerveses i contemplem l’escena. El paisatge s’estén fins a l’horitzó i no ens podem creure la sort que tenim de gaudir-ho.
En tornar a la part habitada de la granja ens ensenya un altre dels hangars. Ens explica que un dels seus socis ve a caçar i que li agraden els trofeus. Entrem i el que veiem ens deixa amb la boca oberta: un avió de petit tamany, quads, i al fons un guepard disseccat, un orix, una gasela… És un món molt diferent al nostre, però alhora enormement espectacular.
Fem una volta més per la propietat i tornem cap a casa, on ens espera una barbacoa amb la Petru i el Zackie. Ens han preparat peces de xai, entrepans, amanida de patates… Un festí en tota regla. Preparem el foc i ens passem la tarda allà, amb bona companyia i bon menjar. És una bona oportunitat per conèixer-los una mica més; la seva hospitalitat avui no té sostre. Ens han cuidat tota la setmana i acabar amb aquesta barbacoa és la cirera del pastís.
Acabem molt tips, i un cop recollit tot, fem una estoneta de migdiada.
En tornar al món dels vius, en Sergio comença a preocupar-se: demà ha de treballar i la cobertura encara no ha tornat. Fem el dropo una estona i després sortim a donar una volta amb el cotxe; no podem avançar feina ni continuar amb la documentació. Res, a veure si demà hi ha més sort.
Juguem al “cul” durant més de 2 hores i, després de moltes partides on en Sergio ha estat al cul de la taula, finalment aconsegueix acabar de president.
Amb aquest bon regust de boca, comentem el dia i, després d’una bona estona de xerrada, anem a dormir.
