Ahir ens vam anar a dormir plovent, i avui el dia s’ha llevat fresc i assolellat. Es poden veure alguns núvols a la llunyania però res preocupant. Tot i així el “tiempo” ens diu que avui també plourà.
Després d’un bon esmorzar ens posem mans a l’obra, cal repassar el router que en Jaume ahir va configurar perquè el seu portàtil no es pot connectar a la xarxa. Ens adonem que el protocol de seguretat WPA3-SAE és massa “modern”. Després d’una mica d’investigació aconseguim solucionar-ho.
En aquell moment la Gerda, (la directora de l’escola), ens truca, el router principal de la sala de professors no funciona i si podem anar a fer-hi un cop d’ull.
Recollim el desplegament d’ordinadors i routers, i en un tres i no res som al cotxe camí de l’escola. Són només 5 minuts de trajecte però ens dona temps de veure com és la Location durant el matí, hi ha gent gran passejant pel carrer, veiem el parvulari que és molt més humil que l’escola primària i a les cases hi ha alguns nens i mares fent neteja.
Ens preguntem si aquests nens no haurien d’estar a l’escola, i obtenim la resposta en arribar, són cap a les 10 i és l’hora del pati. Quan saludem la Gerda i la resta de profes a la sala de Staff sona la campana i els alumnes entren a les classes des del pati i alguns venen corrent des de casa seva.
Ens acompanya el Mr X a revisar el problema que tenen amb el router principal, com qualsevol IT guy tenim la maledicció que ahir vam “tocar” alguna cosa i ja no funciona. Però nosaltres no havíem fet més que mirar, el router que diuen que no funciona està connectat a “l’aire” literal, el cable acaba enrollat a un endoll no connectat a res, i així estava quan el vam revisar el primer dia. Per no portar la contrària, diem que ho mirem i decidim fer el primer “deployment” de la mesh, una xarxa de routers connectats sense fils per donar cobertura a tota l’escola.
Amb el Mr X escortant-nos de classe en classe, arriba algun nen endarrerit, corrent per evitar conseqüències majors. El Mr X el para i el mira molt seriós i li diu “You are late” el nen te una cara una mica de “susto”, no pel comentari sinó per la mini “porra hueca” de PVC que agita a les mans. I sense més intercanvi el noi surt disparat cap a la seva classe.
Veiem que els profes tenen aquesta “eina” com a element dissuasiu, no vam veure ningú fer-la servir, però els nois saben el que pot fer.
D’altra banda ens sorprèn gratament com funciona l’escola pel que fa a ordre i rigor en l’educació. La majoria de professors vesteixen com si treballessin en un despatx, els nois van tots uniformats, senzills però nets i elegants, les classes ordenades i tothom prestant atenció als profes.
Aquesta harmonia es trenca quan apereixem a la porta amb la nostra caixa plena de routers per veure si la classe té un endoll i podem estendre la mesh una mica més. Aleshores el profe de torn ens acull amb els braços oberts i els nens ens dediquen un somriure i una salutació tímida.
Als 30 minuts, amb una mica de planificació, prova i error i moltes ganes aconseguim desplegar els routers necessaris per donar cobertura a tota l’escola. Una petita gran victòria, no serà la configuració final, però hem pogut deixar alguna cosa que funciona millor del que esperàvem.
El Mr X, que inicialment estava una mica recelós i escèptic perquè havíem “trencat” el router, ens diu incrèdul que “Good job, we should keep in contact”.
Deixem un parell de dispositius per prendre mètriques de la xarxa, simplement per entendre el funcionament durant uns dies, i veure possibles correccions.
Abans de marxar, passem per la Staff Room una última vegada, tots els profes ja tenen la contrasenya del nou wifi, ha corregut com la pólvora. I ens donen alguns ordinadors marca “dinosaure” per revisar.
Mentre tornem comentem impressions, a l’escola l’educació és principalment en anglès, però també s’ensenya formalment el nama, és la llengua que parla la majoria de la població local negra.
A Namíbia es parla com a idioma oficial l’anglès, la majoria parla Afrikaans i una altra gran part idiomes de les ètnies locals, en el cas de Gochas el Nama. Aquests últims són idiomes que tenen CLICKS en la seva fonètica. Els pobles més coneguts amb aquests sons peculiars són els bosquimans i els Sam. La forma d’escriure’ls és amb ǀ, ǁ, ǃ, ǂ
En arribar a l’hotel ens espera en Petru amb el menjar del dia, els dimecres i dissabtes es prepara un plat fort per a tot el staff i hem aprofitat per unir-nos-hi i així tastar alguna cosa diferent. Avui ens sorprèn un xai boníssim acompanyat amb arròs, blat de moro, pastanaga i com a element estrella unes “sweet potatoes” morades que cap de nosaltres coneixia i estaven espectaculars.
Amb una mica de cafè per millorar la digestió ens posem a treballar de nou, aquesta tarda toca alguna cosa menys glamurosa, després del matí ens costa, però la documentació no es fa “sola”. Bé, una mica sí, en Jaume ha preparat uns agents d’IA perquè en passar un esborrany sigui capaç de generar una bona documentació, però el “draft” s’ha de fer : /
En Sergio repassa els ordinadors dels profes, fent-los una neteja general i esborra algun programa innecessari per demà poder tornar-los-hi.
Analitzem els primers resultats de la mesh i les dades obtingudes ens confirmen les bones sensacions que teníem.
Quan avança la tarda el nostre superpoder tecnològic és requerit de nou, aquesta vegada per en Petru, està barallant-se amb la impressora de l’hotel. En Jaume i la María van al rescat. Mirem l’ordinador amb afecte i paciència, i QUINA paciència. L’ordinador és anterior al Plistocè, per obrir l’explorador de fitxers vam trigar la barbaritat de 15 minuts. Però al final ho aconseguim.
Amb aquesta petita victòria tornem a treballar una mica més i al cap de pocs minuts se’n va la llum… Durant la tarda el cel s’havia anat cobrint de núvols, i ara ja es veu ploure a l’horitzó.
Per acabar bé el dia sortim a córrer, la María aguanta els seus bons 10 minuts llargs i després en Jaume i en Sergio se’n van d’incursió pels voltants del poble. Com avui encara és de dia troben una nova joia, una duna de sorra vermella als afores, la bategen com a “duna birrera”, ja tenim el següent spot.
En tornar ja és completament de nit, la María s’ha fet amiga de dues parelles grans de Sud-àfrica que estan de roadtrip per Namíbia i han fet parada per descansar un dia a Gochas. Compartim experiències, què ens porta a Gochas, parlem sobre tecnologia, satèl·lits, Elon Musk…
En Jaume i en Sergio són a la barra del bar a la llum de les espelmes, cita romàntica amb el Mr Muller, cervesa en mà compartint històries de la infància.
Ens explica que de petit el seu pare a la farm degollava cabretes, i encara recorda els crits, així que no té cabres a la seva granja. Són els seus “recuerdos de Vietnam”. Reconeix que ara no li agrada matar animals, però que “business is business”.
Ens reunim tots al porxo amb els sud-africans, fem presentacions oficials Gordon, Terry, Professor Genny i Linn. Quina gent més agradable i bona! Ens pregunten per Espanya, en Gordon va estar treballant a Barcelona el 92, la Sagrada Familia, la crisis del 2008… Parlem llargament sobre com les seves famílies van arribar a Sud-àfrica, la història del país, la guerra entre els Afrikaans i els anglesos, quan van trobar diamants i or a Johannesburg, la independència de Namíbia…
I amb aquesta bona conversa i l’amanida de rigor acabem el dia. La llum encara no ha tornat i el generador de l’antena de comunicació del poble a les 20 ja no donava més de si. Son les 23 i aquí tothom s’ha anat ja a dormir. Rentem els plats a la llum de la llanterna i amb trons i pluja com a soroll blanc anem a dormir.