Avui dilluns, dia 23 de març, comença el treball tècnic a temps complet. Al matí ens instal·lem al porxo del jardí de l’hotel i fem el desplegament de routers i portàtils.
Ahir vam dissenyar el pla d’atac per a la setmana; per avui ens toca configurar tots els routers amb el programari de codi obert OpenWRT, al migdia anar a comprar alguna cosa de menjar i material a les dues botigues del poble, i per acabar el dia anar a fer treball de camp a l’escola.
Amb aquest pla al cap, esmorzem amb calma, cosa que ens fa començar a treballar més tard del previst, però a les 9:30 ja tenim el nostre set-up muntat.
Treballem en paral·lel, Sergio es dedica a catalogar els ordinadors, Jaume s’encarrega de la guia i María es posa a flashear els encaminadors. Posem música de fons i volant es passa el matí, amb resultats bastant bons. Hem complert els objectius.
Al migdia explorarem les botigues, primera parada Agrimark, ens esperàvem una botiga de coses de construcció i camp. Per aquí hi ha moltes “farms”, són grans extensions de terra on tenen bestiar, cultius i fins i tot zones de caça. Així que encara que el poble no arribi a dos mil habitants (part central + Location) té sentit que el Agrimark pugui semblar-se a un Bauhaus petitó, trobem transformadors d’endolls (hem portat més de 30 dispositius i tots amb endoll europeu… i només caimos l’últim dia a mirar si l’endoll era el mateix a Namíbia…), cinta de pintor alguna cosa més. Ens sorprèn molt gratament la quantitat de coses que tenen.
D’aquí la següent parada és el supermercat, tot està a un tir de pedra literalment. Volem comprar una mica de fruita i verdura, el menú disponible de l’hotel no és molt “saludable” si es menja tots els dies i com Petru ens ha posat una nevera a l’habitació volem aprofitar per a poder tenir una mica de variació. A més la cuina tanca sobre les 19, i tenint alguna cosa nosaltres podem tenir més llibertat si ens quedem treballant fins a tarda.
Jaume s’ha comprat una cecina que sap una mica a mort, però ell està content d’haver provat una cosa típica de la regió, hem comprat també cervecitas per a tenir en la recambra. Estem preparats per a afrontar la setmana!
En tornar a l’hotel mengem ràpid unes empanades del super i gana amb millor puntuació una de maionesa i pollastre.
Ja amb energies renovades anem al col·le a començar el treball de camp. Ens rep Gerda i ens presenta a un dels professors de matemàtiques i ciències que ens ensenya el setting que tenen, 2 routers ADSL bastant antics amb una connexió de dubtosa estabilitat.
Ens passem les següents dues hores fent test i veient la connectivitat en les diferents aules.
En acabar l’estudi hem passat per la sala de professors per a recollir ordinadors que funcionen lents i així tirar-los un ull per si podem millorar el seu rendiment, amb això ens donen les 19 i encara ens queda una parada.
Durant el dia ens ha trucalt la TheoPauline, la directora de la casa d’acolliment, el “Hostel”, per a nens que van a primària, durant el dia no podia rebre’ns però a la tarda ens ha dit que podíem passar a conèixer-la en persona.
La trobada és molt emocionant, arribem a la casa que ha construït foundation (https://foundawtion.org/en/archivos/6043) i és una MERAVELLA tant arquitectònicament com la labor que fa per a la comunitat de Gochas. És una casa que acull a 60 nens de la “Location” amb pares que no són capaços si es fes càrrec o nens orfes.
Just acaben de sopar i estaven a punt d’anar-se a dormir.
TheoPauline ens compta la realitat del col·legi de primària en Gochas que té més de 300 estudiants. La taxes d’abandonament escolar són massa altes per a nens de primària. I quan han estudiat la manera de revertir aquesta realitat van veure que darrere solia haver-hi uns pares que descuraven als seus fills… I malgrat la duresa del fet, els pares simplement no eren capaços de fer-se càrrec ni entendre la importància de l’educació dels seus fills.
La casa té capacitat per a 60 nens amb aquesta acció petita però amb gran impacte el projecte que lidera vol canviar la realitat actual i el futur d’aquests nens. I amb el temps de la comunitat sencera.
En acabar de parlar li preguntem pels ordinadors que tenen disponibles i si hi ha internet a la casa. Ara com ara el govern no ha instal·lat un ruter ADSL, així que no hi ha connexió. I els ordinadors que hi ha TheoPauline diu que hi ha un que s’ha trencat i un altre que no entén. Sergio amb to murri diu, “Segur que el que no entén és de Labdoo”TheoPauline els buscarà i efectivament, Sergio tènia raó.
Ens acomiadem amb afecte i diem que vindrem una altra vegada durant aquesta setmana.
En arribar de tornada a l’hotel ens correrem avui Sergio marca el ritme, 36 mins a 6.5km/h, María aguanta fins al 15 que amb el catarro que porta no dona més de si i Sergio i Jaume li donen canya fins al final.
Preparem una ensaladita per a sopar i ens prenem unes molt merescudes cerveses, bon dia de treball!
Demà més i millor