La nostra aventura va començar el 20 de Març de 2026, després de mesos de preparació ha arribat el dia. Ahir vam estar a la tarda en el despatx de la AUCOOP fent les maletes, si algú ens hagués vist no pensaria que ens en anem a Namíbia, sinó que estem fent algun tipus de trasllat de material. Entre tres maletes col·loquem entre paper de bombolla 12 portàtils, 11 encaminadors, 4 proxmox, 2 switches, cables, carregadors… Portem també grimpadora entre altres eines per a la col·locació de cable, dispositius de monitoratge de la xarxa… A Namíbia ens anem?
Després d’un dia de treball express ens trobem en el taulell de facturació del Prat, Sergio que té molta vista ha comprat d’última hora 3 en 1 i alcohol de neteja per a dispositius electrònics. Ho guardem en els últims espais de les maletes i ens acostem al taulell.
La senyora que ens atén ens pregunta si portem dispositius electrònics en les maletes, per recomanació es demana portar-los millor en cabina perquè en celler al no estar pressuritzat pot haver-hi algun problema amb les bateries de liti. María que va despistada li contesta que sí… I conforme la resposta surt de la seva boca s’adona que s’ha equivocat, com portaran tot el material en les maletes de mà? S’ha de quedar en les maletes facturades.
Per a arreglar la situació diu que porta el seu portàtil en la maleta i que ara ho treu, es va una mica cap enrere i fa el paperot. Mentrestant a Jaume i a Sergio li donen el cartell de prohibicions a portar, armes de foc, verí, explosius… i alcohol de més de 70è… Sergio comença a pensar que el que havia semblat una bona idea ens podia fer passar un mal glop en duanes.
Confiem que tindrem sort i que el material arribarà sa i estalvi amb nosaltres. Ho col·loquem tot en la cinta transportadora i amb una mica de preocupació en el cos ens anem cap a seguretat, següent parada Frankfurt.
En les estones d’espera compartim les impressions que tenim, posem en comú les diferents coses que hem llegit sobre la història de Namíbia, els diferents països que han tingut un poder colonial sobre el territori fins a la seva independència total en 1990. La fauna que existeix, les diferents regions i què podem esperar de la regió cap a la qual ens dirigim. És part del desert del Kalahari, amb sorra vermella i amb paisatges de sabana. Mentre comentem cada vegada ens fem més a la idea de l’aventura que començarem.
Arribem a Frankfurt amb fam i una mica de retard, així que fins i tot que ens hagués agradat anar amb calma sortim ràpid de l’avió a la recerca de la següent porta d’embarcament, Sergio té encara la mosca darrere de l’orella de l’alcohol… I si ens paren les maletes aquí? Però anem tan justos de temps que simplement continuem.
Arribem bé a l’embarcament, en entrar busquem el nostre lloc, fila 40 seients contigus, Jaume porta gallejant-se des que ens han donat les targetes d’embarcament que li toca passadís, i la sort que té… Però els seus càlculs no han estat encertats, la distribució d’aquest avió és 2-4-2, no l’esperada 2-3-2 i li ha tocat en el seient 3, al costat d’un tipus gegant que des del minut 1 li disputa el reposabraços i l’espai de les cames amb descaradura… Per a fer del viatge una mica més amè, Sergio i Jaume decideixen pagar la internet de l’avió per a dedicar-li un ratillo a avançar projectes personals. María s’acontenta amb començar un llibre que gràcies a Sergio ha pogut descarregar i compartir-lo en el kindle.
Cap aconsegueix dormir massa, però a poc a poc ens anem acostant cap al nostre destí
