A l’hospital d’Ada Foah registren els nous pacients i porten els seus historials escrits en papers i guardats en capses de cartó amuntonades o en estanteries en una sala. El problema que tenen és que no poden portar un seguiment correcte dels pacients, tant per la dificultat de trobar els historials com per reconèixer si els pacients són nous o ja han sigut visitats anteriorment, i moltes vegades els tornen a obrir un historial nou.
En concret es coneix com Kiwix. EnEl projecte compta amb l’ajut de l’ONG anomenada AKOMA com a intermediaria, i es planeja portar uns portàtils i un servidor, facilitats pel TxT, on instal·larem un software anomenat OpenMRS perquè puguin crear un perfil del pacient amb tota la informació personal pel seu historial, com també perquè puguin indicar qualsevol tractament mèdic necessari i observacions. A més a més, portarem uns detectors d’empremta perquè puguin reconèixer els pacients i veure els seus historials o registrar-los i introduir tota la informació si són nous. Totes les dades generades les podran emmagatzemar en el servidor que els facilitarem.
Localització
Ada-Foah, Ghana
Soci Local
Ada East District Hospital
Participants UPC
Massiel Coves (estudiant – ETSETB)
Gaspar Isaac (estudiant – ETSETB)
Estela Fregola (estudiant – ETSETB)
Albert Orero (estudiant – ETSETB)
Eva Vidal (Professora – UPC)
Dates de realització
Del 26 de juliol al 14 d’agost de 2016
Blog del projecte
Context del projecte
L’Ada East District Hospital és un dels hospitals més grans de Ghana, i el més gran del districte d’Ada-Foah. L’hospital ofereix molt diversos serveis als pacients, i per aquest motiu es fa necessari realitzar millores al software perquè cobreixi les necessitats de l’hospital.
Objectius
- Que el software permeti realitzar “reports” a partir de totes les dades dels pacients, per obtenir una anàlisi de la situació de l’hospital.
- Permetre visualitzar tot el material l’hospital.
- Que quan el doctor enviï una anàlisi al laboratori mitjançant el software aquest ho pugui rebre a l’instant.
- Adaptar el software perquè pugui realitzar una identificació per imprimir.
A part de les millores del software, un dels altres objectius seria aconseguir més ordinadors per l’hospital. Ara mateix no té pressupost per comprar els ordinadors necessaris per donar accés a totes les zones de l’hospital.
Activitats realitzades
- Aprendre el funcionament i l’organització de l’hospital.
- Instal·lació del cablejat per una petita part de l’hospital, donant accés al software dels ordinadors del laboratori, farmàcia i administració, i ensenyant al tècnic com s’havia de fer la instal·lació.
- Adequació del software a les necessitats de l’hospital (Afegint els usuaris necessaris, modificant l’informe de registre, agregant tots els departaments que tenien en funcionament a l’hospital, etc.)
- Adaptació del software perquè poguessin començar a introduir els pacients a l’ordinador i vam ensenyar als treballadors com es feia. Aquest any els treballadors podran introduir totes les dades dels pacients, identificació, data naixement, religió, telèfon de contacte, etc. i podran accedir des de qualsevol ordinador.
- Instal·lació del switch que portàvem de Barcelona i el vam connectar amb els altres dos switchs que tenien en aquell moment per tal de connectar el màxim de departaments entre si.
- Connexió dels ordinadors que tenien i el servidor que portàvem amb l’OpenMRS al nou switch i així tenir accés a tots els departaments des de qualsevol lloc.
- Explicació del funcionament del software als treballadors que seran els futurs usuaris.
- Explicació de com fer i utilitzar la backup per si hi hagués un problema al servidor.
- Finalment, vam anotar totes les idees i desitjos que ens van comunicar per tal de continuar el projecte i satisfer les seves necessitats.
Alhora els pròxims passos serien continuar desenvolupant el software perquè cobris totes les necessitats de l’hospital i aconseguir més ordinadors.
Resultats
- Tots els ordinadors es poden connectar als tres programes que tenen actualment: el de registre de pacients, al de la farmàcia i al del laboratori.
- La informació dels pacients antics són tractats per a treballadors que es dediquen únicament a registrar un per un a la base de dades, i els nous pacients són directament registrats a l’OpenMRS. Tot i així, se’ls fa una carpeta a tots els pacients, ja que fins que no tinguin un ordinador a tots els departaments i puguin fer un seguiment informatitzat totalment no s’eliminaran.
Perspectives de continuïtat
Els passos més immediats és explicar als voluntaris que continuaran el projecte totes les idees que el personal ens va transmetre, com hauria de ser el software i que havia de tenir (adaptar la identificació per impremtar, realitzar reports, etc.). Aleshores l’any que ve s’hauria de porta totes les millores introduïdes, aconseguir més ordinadors, continuar amb la instal·lació i ensenyar al personal tal com hem realitzat nosaltres el funcionament de totes les millores.
Valoració personal
El projecte ha tingut diferents fases, el començament vam tindre molts problemes. En ser un projecte tan gran, ens va costar molt trobar un punt de partida i seleccionar un software adequat a nosaltres que com alumnes poguéssim entendre i desenvolupar. Finalment després d’una llarga recerca mirant les necessitats de l’hospital, vam trobar software que, amb una sèrie de canvis desenvolupats per nosaltres, va cobrir finalment les necessitats de l’hospital. La nostra estada a Ghana va ser gran experiència en l’àmbit personal. Conèixer noves cultures i la manera de treballar que tenen (tan diferent de la nostra) va ser fascinant. En l’àmbit del projecte vam obtenir uns resultats millors del que esperàvem, tot i les dificultats sorgides al terreny. El no esperar-nos un hospital d’aquelles dimensions, els problemes per dur a terme la instal·lació, aconseguir contactar amb el tècnic i ensenyar-lo a ell com s’havia de fer, era cada dia una odissea. Malgrat tot, la bona distribució de la feina i aprofitar al màxim les hores que podíem estar a l’hospital, vam acabar obtenint uns bons resultats. En general, puc dir tot i la feina que encara queda per fer en aquest projecte, que el primer pas s’ha realitzat exitosament i que l’hospital ja està començant a utilitzar el software.
Estela Fregola
Aquest projecte m’ha servit per aprendre com es crea i es desenvolupa un projecte de cooperació a l’estranger, d’ençà que parles amb l’ONG que serà la contrapart, passant a les hores dedicades a casa desenvolupant i resolent els problemes que van apareixent i finalment executant-lo al destí. He après temàtica que a la universitat no havia vist, com per exemple la configuració d’un router, el muntatge d’un servidor, la tècnica de grimpar, etc, i també he posat en pràctica altres coneixements adquirits durant aquests anys. També m’ha donat l’oportunitat per conèixer gent cooperant com nosaltres de Catalunya, de la resta d’Espanya, Brasil, Alemanya i gent ghanesa de la zona que ens han acollit amb els braços oberts. M’ha servit per poder veure i viure en un país totalment diferent del nostre, on la infraestructura (com les carreteres, la xarxa elèctrica, la xarxa de comunicacions, …) és escassa però on la població és la més feliç que he vist mai, sempre amb un somriure a la cara, un país amb multitud de llengües diferents (vam aprendre algunes paraules per comunicar-nos). He obert els ulls al món valorant molt més que tenim accés a totes les necessitats bàsiques i les facilitats per poder dur a terme qualsevol cosa. En resum, aquest projecte m’ha encès les ganes de continuar en el món de la cooperació.
Albert Orero
Aportació del CCD
2.167 €