Vés al contingut (premeu Retorn)

Nepal - E-learning a la vall de Selang

En què consisteix el projecte?

El projecte consisteix en implementar un servidor i portar ordinadors a una escola situada a la vall de Sealang, Nepal. Els ordinadors tindran tots contingut educatiu i el servidor s'utilitzarà per instalar una Vikipedia Offline, ja que l'escola no disposa de connexió a internet.

Es tracta d'una escola amb més de 300 escolars on actualment disposen d'uns 9 d'ordinadors i que gràcies a diferents ajudes cada vegada n'arriben més. El volum de nens és molt gran ja que després del desastre que va patir el país moltes escoles van quedar destruïdes, per tant, dins del projecte hi ha una altra part molt important de formació tant a nens com a professors per tal de que facin el millor ús possible de tot el que tindran a l'abast.

 

Responsables del projecte:

Anna Paré (Estudiant)

Gerard González (Estudiant)

Albert Orero (Estudiant)

Jordi Biosca (Estudiant)

Projecte TIC a la Vall de Selang a Nepal (2017- O012)


Lloc de realització

Selang, Nepal


Soci local

Maia Nepali


Participants de la UPC

Jordi Biosca Caro: estudiant ETSETB, sistemes de telecomunicació

Anna Paré Rico: estudiant ETSETB, sistemes audiovisuals

Gerard Gonzalez Badal: estudiant ETSETB, sistemes audiovisuals


Dates de realització

Del 3 al 24 de juliol de 2017
                                                                                                                                                                                                      

o012




Context del projecte

El poblat de Selang es troba en una regió relativament propera a la Vall de Kathmandú però amb accessibilitat extremadament dolenta. A arrel d’això, després del terratrèmol no van rebre masses ajudes per la dificultat de fer-les arribar.

Anteriorment ja s’havien dut a terme alguns projectes de cooperació que van aconseguir reconstruir l’escola pels nens del poble i les rodalies. Acutalment, tenen també accés a l’electricitat, però els habitants estan molt lluny de viure en bones condicions.

Què s'ha fet? 

El primer que es va fer va ser un estudi de la situació de l’escola i els seus voltants.

Un cop definida l’estratègia i amb la feina que ja portàvem feta ens vam posar mans a l’obra. Abans de muntar el sistema complert es van fer proves per veure el correcte funcionament de l’estabilitat del sistema elèctric, de cadascun dels ordinadors portàtils, dels switchos i dels servidors en l’ordre mencionat.

Després d’alguns imprevistos es van fer proves generals per veure que el comportament era l’esperat. Quan estaven tots els ordinadors connectats en xarxa local es va explicar el paquet d’aplicacions destinades a l’ensenyament que el propi sistema operatiu dels ordinadors portava inclòs. Primer es van fer les formacions als professors per després fer-ho en petits grups d’estudiants.

Per últim, es va fer una formació especifica al subdirector i la professora d’informàtica per tal de que fossin capaços de solucionar possibles problemes futurs i de fer els canvis que creessin oportuns en l’aula informàtica.

Perspectives de continuïtat

Actualment disposen de sistemes de subministrament d’electricitat i comunicacions força precaris, sobretot en l’època de pluges, on aquestes esdevenen molt més dificultoses. És per això que una tasca per tal de millorar el sistema elèctric de l’escola i del poble en general es podria incloure en algun altre projecte dedicat a aquestes necessitats.

Tanmateix, en el marc del nostre projecte, sí que es podrien dur a terme activitats de manteniment del sistema muntat, així com fer més formacions a professors i alumnes.

D’altra banda, hi ha l’opció de desenvolupar projectes semblants a l’altra escola de Singati on opera la nostra contrapart Maia Nepali, en la que hi ha voluntat de crear aules informàtiques quan es donin les condicions. A més, Singati té una millor accessibilitat que afavoreix al nivell de vida dels seus habitants però, que per contra presenta altres problemes com són la acumulació de residus, sobretot plàstics. D'aquí en podria sortir un altre projecte per tal de reduir aquests residus.

 

Valoració personal

Anna:

Per mi, el projecte de cooperació no només et permet realitzar un projecte TIC real del qual s’aprèn molt de cara al futur a base de trobar-te problemes que no saps com atacar però que has de resoldre si o si en base als teus coneixements. A més, m'ha ajudat a obrir la ment i a donar-me compte que les millors coses de la vida no es poden pagar. En aquest projecte m'he pogut demostrar la famosa frase "S'emporta més qui dóna que qui rep". Realment he aprés molt de tot, a part de gaudir unes setmanes inoblidables. He aprés, sobretot, com buscar solucions quan disposes de pocs recursos i a entendre una cultura molt diferent a la nostra.

Jordi:

Aquesta ha sigut la meva segona experiència en un projecte de cooperació. En aquest cas, m’ha tocat fer la part més organitzativa, de contactes, de reunions, de material i de logística. Cal dir que he aprés molt en aquest sentit però també dels meus companys. Ells han mostrat sempre interès en ajudar, treballar per tal de que tot tires endavant de la millor manera.

Pel que fa al projecte una vegada al terreny cal dir que ens vam trobar amb més dificultats respecte a l’anterior que havia realitzat. Era època de pluges i les famílies es bolcaven en els conreus d’arròs. Això va fer que no tinguéssim a les formacions tots els nens que ens hagués agradat però finalment crec que vam acabar fent una feina molt bona amb els professors i alumnes que van estar disponibles. Estic molt satisfet del treball que vam fer i realment crec que serà de gran ajuda per a tots els estudiants i que per ells serà un pas endavant al seu futur en aquest món tant globalitzat. Personalment, m’emporto l’amistat de la família del subdirector de l’escola que ens va acollir de la millor manera des d’un principi. Vaig marxar enamorat del país i de la seva gent i com m’havia passat quan vaig estar a Nicaragua, mai oblidaré aquest viatge.

Gerard:

El projecte va ser enormement gratificant, en part pel fet que era la primera experiència d’aquest estil que vivia. El xoc cultural amb la zona on vam operar va ser difícil però molt interesant.

Durant tot el transcurs del projecte he pogut veure de primera mà com es realitza un projecte d'aquestes característiques, gràcies a l'ajuda del Jordi que ja tenia experiència en altres projectes, vam poder fer una feina que no era capaç d'imaginar ara farà un any enrere. Crec que l'oportunitat que ofereix AUCOOP i el CCD és única i penso que aporta un valor molt gran als estudis. És una manera completament diferent de treballar, el treball és 100% autònom i el projecte arriba fins a on tu siguis capaç d'arribar, d'aquesta manera i amb l'objectiu d'ajudar al màxim de persones possibles fa que tot l'esforç dedicat sigui molt agraït. Sense cap mena de dubte repetiria una experiència com aquesta.

 

Aportació del CCD

4.110 €

o012-2o012-3o012-4



Banner nou.jpg